CINC REGNES DELS ÈSSERS VIUS

1. REGNE DELS MÒNERES

Formen part d'aquest grup els cianobacteris anomenats també algues cianofícies, i elsbacteris.Són els éssers vius més simples i més antics.Són organismes microscòpics, unicel·lulars o colonials, amb estrucutra cel·lular procariota. La cèl·lula procariota té una organització molt senzilla, no té un nucli diferenciat. 

 

2. REGNE DELS PROTOCTISTS

Aquest grup inclou bàsicament les algues i els protozous. Són organismes unicel·lulars o pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes (tenen nucli diferenciat i una organització més complexa que les procariotes). Els organismes pluricel·lulars, tot i que poden arribar a tenir grans dimensions, com en el cas de les algues, mai formen teixits diferenciats. És a dir, malgrat que externament semblin un individu, en realitat són un conjunt d'individus independents: no hi ha especialització, cada cèl·lula fa totes les funcions vitals. 

És un grup heterogeni en el qual hi trobem organismes autòtrofs i altres heteròtrofs.Tots ells són aerobis. 

 

3. REGNE DELS FONGS

En aquest grup hi trobem els llevats, les floridures i els bolets. Són organismes eucariotes amb cèl·lules que presenten una paret cel·lular de quitina que els dóna rigidesa. Poden ser unicel·lulars, com els llevats, o pluricel·lulars però mai formen teixits. Gairebé tots són terrestres. 

No realitzen la fotosíntesi, tots són heteròtrofs. La majoria són sapròfits (com els des componedors del bosc o d'aliments emmagatzemats), altres són simbionts (com el cas dels líquens) i altres són paràsits (per exemple de les plantes o de la pell de les persones). 

Es reprodueixen per espores. En germinar, les espores formen uns filaments anomenats hifes, que s'ajunten i entrellacen formant el cos del fong anomenat miceli. El miceli és per on s'alimenta el fong i dóna lloc als òrgans reproductors. Normalment el miceli és dins del sòl, i del fong només veiem l'òrgan reproductor, que en un fong superior és el que coneixem com a bolet.

4. REGNE VEGETAL

Són organismes eucariotes, pluricel·lulars, amb teixits diferenciats. Són autòtrofs, ja que gràcies a tenir clorofil·la poden realitzar la fotosíntesi. Les cèl·lules tenen una paret cel·lular de cel·lulosa. Mai no es desplacen activament. El regne vegetal es divideix en dos grans grups: les plantes amb flors i les plantes sense flors.

 

5 REGNE ANIMAL

Són organismes eucariotes, pluricel·lulars, amb teixits diferenciats. Heteròtrofs, necessiten consumir matèria orgànica. Excepte alguns que viuen fixats, la majoria es desplacen per buscar el seu aliment. 

Aquest grup es subdivideix en 3 grans grups: invertebrats no artròpodes, invertebrats artròpodes i vertebrats.

 

 

UNITAT DIDACTICA: LA BIODIVERSITAT A LA TERRA

Durant el primer curs de tercer d´ESO la matèria Biologia i Geologia, girarà entorn de l´estudi de quatre blocs de continguts. El bloc tercer es dedica a la biodiversitat en el planeta Terra, partint de la concepció de l´ èsser viu com a sistema, de la seua unitat estructural i funcional, i de les funcions vitals, davall el paradigma de la teoria cel·lular, per a passar a estudiar la seua gran diversitat i classificació, i la necessitat de la seua conservació.

A la nostra unitat didáctica estudiarem els èssers vius i la seua diversitat, definint-se el sistema de classificació d´aquestos, tractarem els cinc regnes així com també les seues característiques morfológiques i funcionals. Per últim farem classificació i identificació d`exemplars de plantes i animals significatius d´ecosistemes pròxims.

Ja s`ha descrit com en este bloc comú apareixen integrats continguts i criteris d´avaluació relatius als elements competencials, que de forma globalitzada, integren en quasi en tots els casos diverses competències. A més, des de la resta dels blocs de contingut específics de cada una de les matèries, es poden treballar junt amb els conceptes, procediments i actituds propis de cada un d´ells, els elements competencials que permeten el domini i aplicació dels coneixements en situacions i contextos personals, acadèmics, socials o professionals, adequats a l´edat de l´alumnat.

La contribució d´esta matèria a la competència en comunicació lingüística es realitza per mitjà de la transmissió d´idees i informacions sobre la naturalesa; en la construcció un discurs oral o escrit específic de la matèries científiques, dedicat a argumentar, analitzar, descriure, sintetitzar, justificar, concloure, etc.; en la utilització precisa dels termes; i en l´adquisició del vocabulari específic dels diferents nuclis temàtics, així com en els intercanvis comunicatius, en l´ús del debat, etc.

Respecte a la competència en el tractament de la informació i competència digital, en bona part dels aprenentatges de l´àrea es treballen aspectes d´ambdós. En relació al tractament de la informació, és habitual en l´ensenyança de la matèria la utilització de diferents codis, formats i llenguatges comuns en els procediments científics, així com de determinades formes específiques per a la busca, arreplega, selecció, processament de la informació i de presentació de la mateixa en diferents formes, verbal, numèrica, simbòlica o gràfica, com a esquemes, mapes conceptuals, taules, gràfics, etc. En relació a la competència digital, és destacable la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en l´aprenentatge de les ciències, bé per mitjà de l´ús de ferramentes digitals de busca i visualització de la informació; bé per a elaborar i editar continguts digitals; per a comunicar-se, coordinar-se i compartir informació; per a col·laborar i construir un producte o meta col·lectiu o com a recurs procedimental o mètode específic en l´estudi d´alguns continguts.