REGNE ANIMAL: animals vertebrats

Els Vertebrats

Són els animals que tenen columna vertebral, és a dir, una estructura articulada d'ossos que serveix per protegir la medul·la espinal. La columna vertebral també s'anomena espina dorsal en els peixos i animals de quatre potes.

ELS PEIXOS

Els peixos viuen a l’aigua, són animals aquàtics amb el cos cobert d’escates i tenen aletes per nedar. El seu aparell respiratori està format per brànquies. La temperatura del cos és variable segons on viuen (al riu o al mar). Es reprodueixen per ous. Són animals vertebrats, però en comptes d’ossos tenen espines.

El cap dels peixos té la boca i dos ulls grans, rodons i sense parpelles. No tenen coll. El tronc té quatre aletes parells: dues pectorals i dues ventrals, i dos aletes imparells: l'aleta dorsal i la pectoral. També te una línia nerviosa que capta vibracions a l'aigua. La cua va des de l'anus fins a l'aleta caudal i és la que dirigeix el peix per anar cap a la dreta o l'esquerra.

Classes de peixos Hi ha peixos d'aigua salada, que són els que viuen al mar com la rajada.  També hi ha peixos d'aigua dolça, que son els que viuen al riu com la truita de riu. Alguns peixos neixen al riu i van al mar quan arriba l'edat adulta, com el salmó, i també passa el mateix però a l'inrevés amb altres peixos. Hi ha una altra classificacció: Ciclòstoms: Tenen forma d'anguila però tenen mandíbules, escates i aletes parells. La boca es rodona amb dents i l'esquelest és cartilaginós. N'és exemple la llampera. Condrictis: Tenen mandíbules, esquelet cartilaginós, aleta caudal amb el lòbul superior molt desenvolupat, i tenen un opercle, pel que ensenyen fenedures branquials laterals. N'és un exemple el tauró blanc. Osteïctis: Tenen mandíbules, esquelet ossi i espines, escates dèrmiques en la pell, aleta caudal amb els dos lòbuls, opercles i molts tenen una bufeta natatòria. N'és un exemple el lluç. L'alimentació dels peixos Tots els peixos tenen intestí, estómac, bossa de gasos i anus. L'intestí és per on passa l'aliment que s'ha menjat el peix. L'estomac serveix per digerir el menjar. La bossa de gasos serveix per als gasos. I l'anus per expulsar el que no vol el cos. Hi ha peixos carnívors, que cacen invertebrats petits i també vetebrats més grans. El tauró es menja vertebrats més petits. La truita de riu també és carnivora, s'alimenta d'insectes i per això té unes dents planes i petites. També n'hi ha d'hervibors que s'alimenten d'algues i d'altres vegetals. D'altres peixos són omnívors, és a dir, que menjen de tot. N'hi ha alguns que s'alimenten de restes d'altres peixos, normalment alguns que han quedat ferits d'un atac i s'han mort. Finalment n'hi han que són filtradors com el tauró balena i s'engullen plantes i animals microscòpics. La cadena alimentària dels comença amb el plancton, una mena de "sopa" formada per organismes molt petits que suren a l'aigua. Aquest plancton alimenta els peixos petits, larves i crustacis que, al seu torn, serveixen d'aliment als peixos més grans. Hi ha una dita popular sobre això: "El peix gran es menja el petit". La reproducció dels peixos Els peixos es reprodueixen per ous, és a dir que són ovípars. Molts dels peixos tenen fecundació externa, però també hi ha peixos de fecundació interna. La femella pon els ous amb molta cura en els racons més delicats i el mascle tira el semen així poden neixer els peixets. Al cap d'un temps neixen les cries del peix, quan surten porten el sac embrionari el qual du aliment per un mes o unes quantes setmanes. La femella pot tenir entre 50 i 100 ous a cada posta. Però no tots són vius. Quan han post els ous no acostumen a quedar-se a cuidar-los. Els mascles tenen dos testicles i les femelles dos ovaris. La respiració Els peixos respiren l'oxigen de l'aigua. 1- Aquest gas entra per la boca. 2- L'aigua es filtra a les brànquies. Les brànquies estan recorregudes per vasos sanguinis. L'oxigen de l'aigua passa a la sang, i el diòxid de carboni del cos passa a l'aigua. 3- Un cop filtrada, l'aigua torna a l'exterior del cos del peix. Les branquies son unes lamines roges que son als dos costats del cap del peix, i que els permet respirar d'una altra manera a la nostra. Tots els peixos respiren per branquies. Els Amfibis Els amfibis és diuen així perquè poden viure de dues maneres: dins de l’aigua, com els peixos, o sobre la terra. Els amfibis van aparèixer fa 360 milions d’anys. Van ser els primers vertebrats del mon. Son vertebrats de temperatura variable, com els peixos i els rèptils. També és poden dir animals de sang freda, que vol dir que no es poden escalfar ells mateixos. Les característiques dels amfibis són: - Viuen prop de l’aigua. - Tenen la pell nua. - Quan són larves respiren per les brànquies i, d'adults, pels pulmons i per la pell. - Tenen metamorfosi, és a dir, canvien de forma durant la seva vida. - Les extremitats són potes, excepte les cecílies, que no en tenen. Alguns amfibis tenen entre els dits una membrana per nedar. - Són ovípars, que vol dir que neixen d’ous. Ponen els ous a l’aigua perquè no tenen closca i a terra s’assecarien. Classificació dels amfibis D'amfibis n’hi ha tres classes: Granotes i gripaus: el seu nom científic ésanurs, que vol dir amfibis sense cua. S’alimenten d’insectes, gairebé totes viuen en rius i tolls. Alguna classe estranya viu als arbres. Els mascles tenen sacs a la boca que s’unflen quant rauquen (vol dir que fan soroll) i ho utilitzen per atraure les femelles. Es desplacen de quatre grapes o saltant amb les potes del darrera. Tenen uns dits molt forts per agafar-se a les pedres, les branques ... A l’aigua és mouen nedant, impolsant-se amb les potes del darrera. Entre els dits tenen unes membranes que els ajuden a moure’s per l’aigua. Les granotes surten de l’ou i es transformen en capgrossos. Hi ha una classe de granotes que es diu marsupial que tenen una bossa on posen els ous. Salamandres i tritons: el seu nom científic ésurodels o caudats, que vol dir amfibis amb cua. Les salamandres o tritons són allargat,s tenen extremitats i una cua llarga, poden medir 20 centímetres i les mes grans son a Xina i Estats units. S`assemblen als llangardaixos. Les salamandres i els tritons passen més temps a terra que a l’aigua. Per moure’s tenen quatre potes curtes i fortes que serveix per caminar o nedar. Cecílies: el seu nom científic es àpodes, que vol dir no tenen extremitats. Els cecílits s`assemblen als cucs de terra. Tenen una forma cilíndrica, allargats i sense extremitats. La cua es molt curta poden medir de 8 centímetres a 1,6 metres. Ponen ous i els d'algunes espècies són els més grans de tots els amfibis. Com que no tenen potes, per desplaçar-se s’encongeixen i s’estiren com un acordió, gràcies a la bona musculatura que tenen. Viuen sota terra en llocs que hi ha aigua a prop, com són els pantans. Són poc coneguts i es calcula que al món hi ha unes 150 espècies d'aquests animals. L'alimentació dels amfibis Els amfibis són animals carnívors caçadors, que vol dir que cacen animals vius per menjar, com escarabats, papallones, formigues, aranyes, cargols, baboses i altres invertebrats, que s'empassen sencers. La majoria dels amfibis mengen qualsevol cosa que siguin capaços de empassar o engolir. Les granotes s'alimenten principalment d'insectes, cucs, aranyes i centpeus, encara que les granotes aquàtiques de vegades mengen altres granotes, capgròssos, ous i peixos petits. Les granotes més grans poden menjar animals de la grandària dels ratolins o les serps aquàtiques. En ocasions poden capturar preses massa grans per a menjar-se-les d'una sola vegada, en aquest cas les deixen sobresortir de la boca i les ingereixen gradualment. Les granotes cacen els insectes amb la llengua, que és molt llefiscosa i llarga, i està amagada dins de la boca. Quan la treuen i agafen algun animal és queda apegat a la llengua. Llavors fan que torni la llengua i s'engolixen la presa. Molts amfibis quant són larves són herbívors. Els capgrossos de la granota s'alimenten principalment d'algues i d'altres plantes aquàtiques, fins que es fan grans. El seu tub digestiu és més llarg que el dels aduls i es torna més petit amb la metamorfosi. La reproducció dels amfibis La majoria d`amfibis són ovípars que vol dir que surten dels ous. Els ous els ponen a l`aigua per que no tenen closca i si no es moririen.Els ous estan envoltats d’un líquid que és com una gelatina que els protegeix. La primera setmana viuen a dins de l’ou. Al cap de dos setmanes surten de l`ou. Les larves, o cap-grossos, de granotes i gripaus tenen una aparença completament diferent a la dels seus pares. La diferència més notables és que els cap-grossos tenen el cap i el cos junts, i després una llarga cua. Al principi els cap-grossos no tenen potes, que apareixen més tard, i necessiten quedar-se a l'aigua per sobreviure. Les larves tenen brànquies i mengen peixos petits o bé algues. A la tercera setmana se li fan els pulmons i li surten les potes. Segons quina classe d`amfibis la cua es fa més curta o desapareix, com per exemple, les granotes. A la sisena setmana ja són adults i poden caçar insectes per menjar. Aquest canvi des de l'estat larval, o cap-gros, fins a adult s'anomena metamorfosi. Els amfibis són els únics vertebrats terrestres que es desenvolupen d'aquesta manera, que és més fàcil d'observar en granotes i gripaus. No totes les granotes i gripaus tenen formes larvàries de vida lliure. En algunes el desenvolupament té lloc dins de l'ou o a l'interior del cos dels seus pares. Els rèptils Hi ha unes 6000 especies de rèptils. Els rèptils són a la terra des de l'època dels dinosaures. El cocodril es el rèptil més proper als dinosaures. Els rèptils tenen un avantatge: estan protegits a la deshidratació. S'alimenten per la boca. Molts mengen carn, però d'altres s'alimenten d'insectes, un d'ells es el camaleó. Caminen i tenen les potes curtes, excepte les serps, que repten per terra. Molts d'ells pugen per les parets. N'hi ha que són molt ràpids. N'hi ha que no ho són tant, com per exemple, la tortuga. Tots es reprodueixen per ous, però no dins l'aigua, perquè s'ofegarien. El seu cos gairebé sempre esta cobert per escates, excepte la tortuga que té una closca. Viuen en molts llocs del món. A Austràlia hi ha molts cocodrils i molts altres rèptils. Gairebé tots viuen a terra. Classificació de rèptils

Fa uns 310 milions d'anys, els amfibis tenien els ous a l'aigua i quan es feien grans sortien, n'hi havien que els tenien fora i es morien però un dells va tindre una mena de malaltia que va tenir els ous a la superfície i van sobreviure i aquells que van nèixer al cap de molts anys es van anar assemblant més als rèptils.

N'hi ha de quatre tipus:

Escamosos: Els saures

Llangardaixos, sangartanes i camaleons en són un exemple. La major part d'ells viuen en llocs cálids i secs. Aquest és el cas del camaleó comú, que habita a África i en alguns llocs del sur de la Península Iberica. Es mouen saltant i poseeixen una llengua, extensible i enganxosa, amb la que atrapen als insectes de la qual s'alimenten. Una de les seves característiques principals es el mimetisme; es a dir, acoplen el seu color a l'entorn que els rodeja, per passar desapaercebuts davant dels seus posibles atacants.

Escamosos: Els ofidis, les temibles serps

Aquests rèptils no tenen potes i en el seu cos, llarg i cílindric, no es distingeix el cap de la cua. La seva mirada es fixa degut a que les seves parpelles están soldats i són transparents. La seva boca es dilatable i per això poden empassar-se preses més grans que ells, com per exemple petits mamífers, llangardaixos i granotes, que requereixen una digestió d'uns quants dies. Alguns ofidis arriben a tenir un gran tamany i uns altres són més verinosos.

Els quelonis: les lentes tortugues

Les tortugues es caracteritzen per tenir el cos recobert per una closca resistent, formada per plaques còrnies i del qual només sobresurten les potes davanteres i el cap, per davant, i la cua i les potes posteriors, per darrera. Unes viuen en llocs cálids i unes altres són marines o d'aigua dolça. La majoria de tortugues són herbívores. Les tortugues terrestres es mouen molt poc a poc, d'aquí ve la frase "ser més lent que una tortuga".

Els cocodrilians

De tots els rèptils ells són els més grans. Tenen forma de llangardaix, però arriben a medir 10 metres de llarg. Solen habitar als cálids i caudalosos rius africans, asíatics i americans. Tenen una robusta cua, aixafada lateralment, que els serveix de timó. La boca, proveïda de terribles dents, es de gran tamany.

L'alimentació dels rèptils

Els camaleons s'alimenten d'insectes, els cacen dalt una branca d'un arbre, esperen que algun insecte passi i quan passa estira la llengua i se'ls empassa.

La cobra estreny les seves preses i les mossega, llavors desprén el seu verí i se l'empassa sense mastegar.

Els cocodrils mengen una mica de tot: granotes, insectes, peixos, búfals o ocells. N'hi ha alguns que fins i tot mengen essers humans, carn fresca o cadàvers i si tenen molta gana es mengen els uns als altres. Els cocodrils no poden treure la llengua, sols realitzen 50 menjades a l'any.

Quan tenen molta calor reposen amb la boca oberta mentre un ocell els treu les restes de carn de la boca. Sembla que al cocodril no li importa.

Els llangardaixos s'alimenten d'insectes igual que el camaleó. A la nit caminen per les parets i es posen a prop de les llums que estan eneceses perque hi ha molts insectes i són més fàcils de caçar.

Les tortugues mengen herba i carn. Tenen la boca petita però fan una mossegada gran i s'ho van empassant sense deixar-ho caure a terra.

La reproducció dels rèptils

El camaleó pon ous. La cobra també pon ous i els dels altres se'ls menja. Com moltes altres serps. La majoria de temps se'l passa enroscada al seu voltant.Els llangardaixos tenen ous, els cuiden i no els deixen sols ni un moment.

L'ou, que té una closca protectora, poseeix un amnios que proporciona a l'embrió un medi aquatic i una gran vesícula vitelina que li permet alimentar-se durant el desarollament en l'interior de l'ou. A més de l'oviparisme, es donen casos d'oviviparisme en algunes serps o saures.

El cocodril pon ous, els cuiden molt i quan neixen els deixen sols. Solen tenir entre 20 i 25 ous.El número de gónades es par i normalment presenten órgans copuladors. La tortuga pon els ous dins un forat a la platja i els tapa, quan surten les cries es posen dins el mar i fan la seva vida.

Els rèptils neixen d'ous durs i resistents que la femella enterra. Per això diem que són animals ovípars. L'època de reproducció es a la primavera. En aquella època els rèptils són molt violents i lluiten entre ells.

Les aus (els ocells)

El seu cos està format per: cap, tronc i extremitats

Les aus són animals vertebrats. La seva columna vertebral va des del crani fins la cua. Tenen un esquelet ossi d'ossos lleugers i costelles.
Al cap hi tenen dos ulls amb parpelles, una boca sense dents en forma de bec ,i sobre ell dos orificis nasals. Darrera els ulls i sota les plomes hi ha la membrana del timpà, per lo cual poden escoltar.

El coll separa el cap del tronc. D'ell surten dues ales i dues potes, el tronc s'acaba en una cua curta.
Tenen el cos recobert de plomes i la temperatura del seu cos és constant. Les plumes que el cubreixen els hi serveix per no tenir fred i per volar.

Classes d'aus

Tots tenen plomes ni ha que volen, i que no volen: els que volen són els que pessen menys i els que tenen el cos més lleuger, i els que no volen son els que pessen més.

Un exemple dels que no volen és l'estruç o, també, la gallina i el pingüí. Però un dels que volen és l'abellerol o el típic pardal.

Tots els que volen són petits ni han que tenen un plomatge lleig com el corb però altres bonics com l'abellerol. També parlen alguns com el lloro o la cotorra.

Les ratites: són aus no voladores com l'estruç, el ñandú, el causuari i el kiwi

Les anátides: tenen el bec pla i les potes amb forma d'aleta. Uns exemples d'ells són els cignes i els anecs.
Les rapinyaires: Tenen bec punxegut i fortes urpes com per exemple l'àligua Real.

Les gallinacies: Són aus rabassudes que passen molt temps trepitjan terra. Un exemple d'ells és la perdiu la gallina la gualla

Camallargs: Són aus molt relacionades amb l'aigua. És un exemple d'ells el Bernat Pescaire

Els paseriformes: Són ocells tipics adaptatas per subjectar-se a les rames com seria un exemple el Pardal.

L'alimentació de les aus

Com s'alimenten: Hi ha ocells que són herbívors. Com el colom, que menja llavors, d'altres són carnívors com l'oreneta que s'alimenta d'animals petits, el bernat pescaire que menja peixos i amfibis i les àguiles que cacen animals petits com ratolíns o conills de bosc.

Els millors caçadors són els rapinyaires.

Els ocells agafen l'aliment amb el bec i en fan trossos que van a parar al pap que es on s'estoven els aliments. D'allà passen al pedrer, on es barregen amb pedretes que ajuden a triturar-los. A l'intestí, les substàncies nutritives són absorbides i les restes són expulsades per la cloaca.

També hi ha ocells que són carronyaires, és a dir, s'alimenten d'animals que ja són morts. El voltor menja animals carronyaires. Els carronyaires tenen el cap pelat per poder-lo ficar a dins de l'animal que s'estan menjant.

La reproducció de les aus

Com es reprodueixen: Les aus tenen reproducció interna. La mare fa el niu amb branquetes que es troben a terra, en algunes especies la parella fan el niu junts. Quan tenen el niu fet, la mare cova els ous, els ecalfa amb el seu cos. La femella té uns colors foscos per poder-se confondre en els arbres així no li van a menjar els ous.

Hi ha diferents tipus de nius: l'oreneta el fa amb saliva i fang i l'enganxa sota les teulades de les cases, el flamenc fa una muntanya de terra i a sobre hi col·loca un únic ou. Les aus néixen per ous per tant són ovipars. Quan surten vol dir que ja tenen la suficient força per trencar-la.

La mare els renta i de tant en tant els porta aliment perquè es facin grans, quan són més grans els porta a aprendre a caçar i quan són grans ja poden caçar i construir la seva pròpia família. Quan abandonen el niu el pot aprofitar una altra família per cobar els seus ous

.

El moviment de les aus

Gairebé totes es desplacen pel aire i van més ràpids però ni han algunes que es desplacen per terra. Els ocells poden volar perquè tenen l’esquelet molt lleuger. La majoria dels seus ossos són buits i així pesen menys.

Hi ha aus que no poden volar perquè les seves ales s’han anat reduint i pesen massa. L’au més típica d’aquest grup és l’estruç que pot arribar a pesar 150 Kg. El pingüí tampoc pot volar però sap nedar. 

Les migracions

Quan arriba l'hivern algunes aus se'n van cap a llocs on puguin trobar menjar i un clima més temperat. És la migració. Així algunes aus migratories que a l'estiu viuen al nord venen a passar l'hivern al nostre pais com la guatlla i alguns ànecs.

D'altres, que a l'estiu són aqui, quan bé l'hivern marxen cap a països més calids, un exemple d'ells és l'Oreneta o la Puput. 

Els Mamífers

Els mamífers són animals vertebrats que neixen del ventre de la seva mare i durant la primera època de la seva vida s'alimenten de la llet materna.

Quasi tots els mamífers tenen el cos cobert de pèl i respiren per pulmons. Poden volar per l'aire, com la rata pinyada i també poden viure a l'aigua, com el dofí. Però la majoria són terrestres, com el cavall. Els humans també sóm mamífers.
El seu cos està dividit en tres parts.

- Cap: Hi tenen el cervell, la boca, els ulls, el nas i les orelles.

- Tronc: Hi tenen la columna vertebral i ossos que són diferents a cada espècie. Acaba en una cua, què els hi pot faltar, com el goril·la; pot ser una aleta, és el cas de la balena; o també pot ser prensil, com les mones aranya, que els serveix per agafar-se a les branques.

- Extremitats: En els terrestres, són les potes, els serveixen per caminar, córrer...; en els aquàtics són les aletes, per moure's amb habilitat; i en els aeris, només el rat penat, són unes potes que els ajuden a agafar'se a les branques i girar-se del revés.

Classes de mamífers

Els mamífers es classifiquen en tres grups diferents segons la seva reproducció, els Monotremes, els Marsupials i els Placentats.

- Monotremes: també coneguts com Prototeris, són els que ponen ous, com l'ornitorinc. Ni ha ben pocs. No acostumen a tenir massa ous per part.

- Marsupials: els més coneguts són els cangurs. Durant els primers dies, quan el petit encara és un embrió, és dins la bosa de la mare.

Al cap de poc temps la cria ja treu el cap de la bossa ventral, on la mare té les mamelles. Allí es va alimentant fins que està totalment desenvolupat.

- Placentats: la característica principal d'aquests és que les femelles tenen placenta, per això, la cria es desenvolupa completament a l'interior de la mare. La majoria dels mamífers són d'aquests tipus, el gat, el gos, l'ovella, la vaca, la balena, el porc, ...

D'aquests n'hi ha de diverses famílies:

Quiròpters (Ratpenat), Primats (ximpanzé, humà...), Desdentats (Peresós), Rosegadors (Rata), Lagomorfs (Conill), Insectívors (Eriçó), Sirenis (Manatí), Cetacis (Balena), Pinnípedes (Foca), Carnívors (Tigre), Proboscidis (Elefant), Artiodàctils (Cérvol) i Perissodàctil (Cavall).

L'alimentació dels mamífers

Els mamífers s'alimenten de diferents maneres:

- Els herbívors, mengen plantes i herba. La facilitat de capturar les plantes fa que molts animals s'alimentin d'elles, com que tenen poc poder energètic n'han de menjar molta per estar forts. Això fa que el sistema digestiu d'aquests, es més gran que els dels carnívors. Com el panda. Tenen la dentadura plana, per xafar bé l'herba.

Alguns mamífers com la vaca i l'ovella, són remugants. Tenen l'estòmac dividit en quatre parts: el reticle, el llibret, el quall i el rumen.

1- S'empassa l'herba sense mastegar-la. L'herba passa al rumen i després al reticle.
2- L'aliment torna a la boca, on el mastega.
3- L'herba mastegada passa al llibret i després al quall.
4- A l'intestí prim s'absorbeixen les substàncies nutritives.

- Els carnívors, són els que mengen carn. N'és exemple el lleó, aquest no acostuma a caçar, o fa la femella, i fins que ell no està tip, els altres no poden començar a menjar, si els fills ho fan se'ls cruspeix.

Els carnívors, tenen la dentadura molt afilada, amb uns ullals que els serveix per trencar la carn i mastegar-la bé. Tenen un aparell digestiu més petit que la dels herbívors. Els carnívors més coneguts pertanyen a la família dels felins.

- Els omnívors, són els que mengen plantes i carn. N'és exemple el ratolí i el porc senglar, aquests, són del tipus dels que més n'hi ha. La seva dentadura és una mitjana entre la dels herbivors i la dels carnívors.

Tenen una queixals cap al radera, per menjar les herbes o verdures, els queixals són els que acustumen a fer servir més, també tenen uns ullals no molt afilats, per la carn. El seu aparell digestiu es normal. Els humans, també son omnívors.

La reproducció dels mamífers

Els mamífers són vivípars, és a dir, neixen vius del ventre de la mare. La majoria tenen placenta, què és la bossa ventral on es formen els fills.

També hi ha mamífers que ponen ous. Aquests no neixen vius, sino que triguen uns dies a trencar l'ou i començar la seva vida, però d'aquests n'hi ha molt poquets, un exemple és l'ornitorinc. N'hi ha d'altres que tenen una bossa marsupial, com el cangur.

Primer, s'aparellen dos mamífers de la mateixa espècie. Perquè es formi una nova criatura cal la unió dels òrgans sexuals del mascle i la femella. Aleshores toca l'embaràs, què és l'etapa en què es forma el fetus dins la placenta de la femella.

Passa un temps, diferent a cada espècie. Quan la cria esta desenvolupada, neix i surt a l'exterior. Aleshores la mare cuida d'ells , i s'alimenten de la llet materna durant uns dies, és a dir, mamen. D'aquí ve el seu nom, "mamífers".

Al fer-se grans s'aparellen i s'independitzen. Aquí és quan es torna a començar la mateixa cadena.

Es pot tenir més d'una cria per part, i es pot parir més d'una vegada per any en totes les espècies de mamífers. Els humans també tenim aquesta reproducció, per si no ho sabies, no ens porta una cigonya!

Desplaçament dels mamífers

Els mamífers es desplacen de diferents maneres, segons el lloc on viuen.

- Els terrestres, que viuen al terra. Es poden desplaçar caminant, corrent i saltant. Són dels que més n'hi ha.

En són exemples el gos, el gat, l'ovella, l'elefant i la major part dels mamífers que coneixem, tant salvatges com domèstics.

- Els aquàtics, que viuen a l'aigua. Es desplacen nedant amb les seves aletes.

D'aquests, que siguin mamífers n'hi a ben pocs, només el dofí i la balena, encara que d'aquesta n'hi hagui de varies espècies.

- Els aeris, (només el rat penat). Es desplaça volant amb les seves ales, movent-les amunt i avall, i s'agafa a les branques dels arbres amb unes potes molt petites, que hi té unes ungles, gràcies a la seva oïda que tenen, no xoca mai amb res, d'aquesta manera, com que no hi veuen gaire, es el sentit que fan servir més, l'ajuda molt a desplaçar-se.


Aquí també influeix l'alimentació, perquè un dofí, no pot pas sortir del mar a caçar. És a dir, què tots mengen el què tenen a l'abast. És a dir, que tots els animals poden menjar el que tenen al seu lloc on viuen, com els animals terrestres, menjen animals que estiguin a terra.