REGNE VEGETAL: Plantes sense flors

REGNE VEGETAL

Són organismes eucariotes, pluricel·lulars, amb teixits diferenciats. Són autòtrofs, ja que gràcies a tenir clorofil·la poden realitzar la fotosíntesi. Les cèl·lules tenen una paret cel·lular de cel·lulosa. Mai no es desplacen activament. El regne vegetal es divideix en dos grans grups: les plantes amb flors i les plantes sense flors.

1.Plantes sense flors

1.1 Briòfits
Són els vegetals més simples. Dins aquest grup els més corrents i coneguts són les molses. 

Absorbeixen aigua per tota la superfície de la planta i no tenen vasos conductors. La diferenciació de teixits és molt primitiva. La seva reproducció alterna una fase asexual per espores, amb una fase sexual, amb gàmetes. Necessiten aigua per la fecundació i per això viuen en ambients humits i força ombrívols.

 

Els briòfits és el nom tradicional per a referir-se a totes les plantes terrestres embriofitins que no tinguin un autèntic teixit vascular i que per tant s'anomenen plantes no vasculars.Alguns briòfits sí que tenen teixits especialitzats pel transport d'aigua; tanmateix els manca la lignina i per això o es considera que tinguin un atèntic teixit vascular. Actualment es creu que els briòfits no són un grup natural (un grup monofilètic); tanmateix convé que aquest nom romangui en ús com a terme col·lectiu per les molses (Bryophyta), hepàtiques (Marchantiophyta) i antocerotòfits (Anthocerotophyta. Els briòfits en sentit ampli produeixen estructures reproductives tancades (gametangis i esporangis), però no produeixen ni flors ni llavors, es reprodueixen per espores.

Els antocerotòfits són el tercer grup dels briòfis en sentit ampli. 

Molsa

1.2 Pteridòfits
Els més coneguts són les falgueres. Ja tenen una estructura d'absorció d'aigua, les arrels, i també tenen vasos conductors. Tenen teixits ben diferenciats. Estan formats per arrels, tiges i fulles, amb unes funcions ben diferenciades. La seva reproducció també és alternant, amb una fase asexual per espores i una fase sexual. Encara depenen de l'aigua per la fecundació. Per això també es troben en ambients humits i ombrívols. Fa uns 300 milions d'anys van ser els vegetals dominants a la Terra i van formar boscos amb diferents formes arbòries. 

    Els pteridòfits són  cormòfits arquegoniats. També s'anomenen  criptògames vasculars ja que, a diferència dels  briòfits  presenten teixits rudimentaris; epidermis, vasos conductors... així com també òrgansvegetatius; arrel, tija i fulles.   La diferència substancial és la manca de flors.   Això fa que la reproducció no es faci per mitjà de llavors, sinóper  espores     Presenten un cicle vital diploide-haploide amb una alternança de generacions.   Les falgueres viuen en llocs humits. Necessiten aigua per a  reproduir-se.|úFase de gametòfit:     Quan una espora cau a terra i troba l'ambient adequat es comença adividir formant el gametòfit o protal.lus. El seu aspecte és el d'una diminuta làmina en forma de cor. A la cara inferior es troben els rizoides, que constituiran les futures arrels.   També hi podem trobar dos tipus d'òrgans reproductors: els anteridis,que contenen anterozoides, i els  arquegonis amb l' oosfera  Elsanterozoides son flagel.lats i per arribar a l' oosfera els cal nedar; és per això que els  anterozoides tan sols s'alliberen en el moment en què la superfície inferior del  protal lus es mulla.
Quan un anterozoide arriba a una  oosfera es produeix un  zigot diploide. Fase d'esporòfit:   Dins els  arquegonis es troben els  zigots  que es comencen a dividir donant lloc a l'embrió format per cèl.lules  diploides    L'embrió es desenvolupa en el  protal lus que degenera i desapareix.  Quan creix forma l' esporòfit  que té una tija subterrània anomenada  rizoma; d'aquesta surten arrels i fulles o frondes. Les fulles joves es troben enrotllades en forma de bàcul.
 Quan l'esporòfit madura apareixen davall les frondes unes protuberàncies anomenades sorus  a l'interior dels quals es troben elsesporangis pedunculats i protegits per una membrana anomenada indusi    A l'interior de l'esporangi hi ha milers de petites espores que cauran i iniciaran un nou cicle.

      És un grup més divers i més evolucionat que els  briòfits i les seves dimensions també solen ser més grans. Existeix des de molt abans que aparaguessin les plantes amb flor. En feim tres divisions:- Falgueres- Equisetàcies o cues de cavall- Licopodiates o potes de llop   La seva importància és gran, ja que varen ser els primers vegetals quecolonitzaren el medi terrestre.
   Aconseguiren això gràcies a la aparició de teixits vertaders i d'òrgans com ara l'arrel, teixits conductors per transportar aigua i saba, teixits rígids per sostenir i donar rigidesa a la planta i l'epidermis gruixuda i aïllant, que evita la dessecació. Les "fulles" de les falgueres no són tals, sinó que s'anomenen  frondes.
  No tenen flors, es reprodueixen per  espores i, com els  briòfits  presenten una alternança de generacions. Les  espores es formen a òrgans especialitzats ( esporangis) agrupats en sorus; en germinar originen un protal.lus, petit i rarament visible,  que és el  gametòfit    En produir-se la fecundació, s'origina l' esporòfit  la part que veim de la falguera, i el cicle torna a començar.
  Malgrat la formació del  protal lus, no requereix tanta humitat com els  briòfits  fan falta condicions humides.
  S'han trobat fòssils de falgueres arbòries de fins a 30 metres d'alçada,que formaven grans boscos al període carbonífer, fa uns 300 milions d'anys.Les seves restes enterrades han format el carbó. Actualment queden poques espècies d'aquestes dimensions, i només als tròpics. A Balears en tenim una gran varietat d'espècies.
  Les cues de cavall i els licopodis són manco abundants que les falgueres.Malgrat això, a les Balears tenim representants del primer grup.

 Licopodials:Selaginella denticulata. 

Equisetals: Equisetum arvensis 

Isoetals: Isoetes histrix