REGNE DELS FONGS
En aquest grup hi trobem els llevats, les floridures i els bolets.
Són organismes eucariotes amb cèl·lules que presenten una paret cel·lular de quitina que els dóna rigidesa. Poden ser unicel·lulars, com els llevats, o pluricel·lulars però mai formen teixits. Gairebé tots són terrestres. No realitzen la fotosíntesi, tots són heteròtrofs. La majoria són sapròfits (com els descomponedors del bosc o d'aliments emmagatzemats), altres són simbionts (com el cas dels líquens) i altres són paràsits (per exemple de les plantes o de la pell de les persones).
Es reprodueixen per espores. En germinar, les espores formen uns filaments anomenats hifes, que s'ajunten i entrellacen formant el cos del fong anomenat miceli. El miceli és per on s'alimenta el fong i dóna lloc als òrgans reproductors. Normalment el miceli és dins del sòl, i del fong només veiem l'òrgan reproductor, que en un fong superior és el que coneixem com a bolet.
En aquest grup hi trobem els llevats, les floridures i els bolets.
Són organismes eucariotes amb cèl·lules que presenten una paret cel·lular de quitina que els dóna rigidesa. Poden ser unicel·lulars, com els llevats, o pluricel·lulars però mai formen teixits. Gairebé tots són terrestres. No realitzen la fotosíntesi, tots són heteròtrofs. La majoria són sapròfits (com els descomponedors del bosc o d'aliments emmagatzemats), altres són simbionts (com el cas dels líquens) i altres són paràsits (per exemple de les plantes o de la pell de les persones).
Es reprodueixen per espores. En germinar, les espores formen uns filaments anomenats hifes, que s'ajunten i entrellacen formant el cos del fong anomenat miceli. El miceli és per on s'alimenta el fong i dóna lloc als òrgans reproductors. Normalment el miceli és dins del sòl, i del fong només veiem l'òrgan reproductor, que en un fong superior és el que coneixem com a bolet.
Característiques dels fongs
Els fongs poden ser organismes unicel·lulars o pluricel·lulars.
Els fongs pluricel·lulars, igual que les algues pluricel·lulars, sempre formen tal·lus, una estructura vegetativa molt simple formada per vàries cèl·lules, on no podem distingir parts que facin diferents funcions o que tinguin diferents formes. És a dir, no hi distingim arrels, fulles o tiges com en les plantes.
Els fongs pluricel·lulars, igual que les algues pluricel·lulars, sempre formen tal·lus, una estructura vegetativa molt simple formada per vàries cèl·lules, on no podem distingir parts que facin diferents funcions o que tinguin diferents formes. És a dir, no hi distingim arrels, fulles o tiges com en les plantes.
Nutrició dels fongs
Tots els fongs són heteròtrofs i, per tant, s’alimenten de matèria orgànica que han sintetitzat altres éssers vius, ja que per ells mateixos no poden fer-ho.
A més, els caracteritza el fet de tenir una digestió externa. Això significa que, per absorbir els aliments, el primer que que fan és desprendre substàncies que contenen enzims, que descomponen la matèria orgànica del medi, com ara fulles seques i fusta, i per absorbir després els nutrients més simples que s’han produït en la reacció química. (Recordeu que els enzims són proteïnes que ajuden a transformar la matèria orgànica en matèria més simple a través de reaccions químiques).
Els fongs es poden classificar en tres grups segons el lloc d’on treuen la matèria orgànica de què s’alimenten:
Tots els fongs són heteròtrofs i, per tant, s’alimenten de matèria orgànica que han sintetitzat altres éssers vius, ja que per ells mateixos no poden fer-ho.
A més, els caracteritza el fet de tenir una digestió externa. Això significa que, per absorbir els aliments, el primer que que fan és desprendre substàncies que contenen enzims, que descomponen la matèria orgànica del medi, com ara fulles seques i fusta, i per absorbir després els nutrients més simples que s’han produït en la reacció química. (Recordeu que els enzims són proteïnes que ajuden a transformar la matèria orgànica en matèria més simple a través de reaccions químiques).
Els fongs es poden classificar en tres grups segons el lloc d’on treuen la matèria orgànica de què s’alimenten:
SIMBIONTS: són aquells que s’alimenten de matèria orgànica produïda per altres organismes vius a què viuen associats, és a dir, hi viuen a sobre i tenen una relació mútua de benefici, fet que es coneix amb el nom de simbiosi. En són exemples els líquens, que són associacions d’algues i fongs, i les micorizes, que són associacions de fongs i arrels d’algunes plantes.
SAPRÒFITS: són aquells que s’alimenten de la matèria orgànica en descomposició: fullaraca, organismes morts, fusta, excrements... Com ara el famós xampinyó. Els sapròfits són de vital importància per a la regeneració de la matèria en alguns ecosistemes, ja que són els que degraden la matèria orgànica i retornen la inorgànica al medi. Són els que mengen les restes de plantes i animals i, per tant, tanquen el cicle de les relacions alimentàries entre els diferents éssers vius d’un mateix ecosistema.
PARÀSITS: són aquells que s’alimenten de matèria orgànica produïda per altres organismes vius, als quals provoquen una malaltia. També poden produir plagues. En són exemples el rovell, el carbó i la banya del sègol, que ataquen els cereals; el míldiu de la vinya i els fongs de la pell, com el “peu d’atleta”.
PARÀSITS: són aquells que s’alimenten de matèria orgànica produïda per altres organismes vius, als quals provoquen una malaltia. També poden produir plagues. En són exemples el rovell, el carbó i la banya del sègol, que ataquen els cereals; el míldiu de la vinya i els fongs de la pell, com el “peu d’atleta”.
Classificació dels fongs
La classificació dels fongs és molt complexa, i els científics han acabat per fer tres sacs diferenciats per la morfologia, la reproducció i altres característiques:
Els llevats (fongs unicel·lulars), les floridures (fongs filamentosos) i els fongs que produeixen bolets.
La classificació dels fongs és molt complexa, i els científics han acabat per fer tres sacs diferenciats per la morfologia, la reproducció i altres característiques:
Els llevats (fongs unicel·lulars), les floridures (fongs filamentosos) i els fongs que produeixen bolets.
LLEVATS (fongs unicel·lulars)
Són fongs unicel·lulars i, per tant, els hem de veure a través del microscopi. Presenten formes molt diferents, però normalment són petits i ovalats i es reprodueixen asexualment per gemmació.
Alguns d’ells són molt coneguts, ja que els llevats del gènere Saccaromyces ajuden a produir begudes, com per exemple el vi i la cervesa, o s’aprofiten per fermentar el pa.
Són fongs unicel·lulars i, per tant, els hem de veure a través del microscopi. Presenten formes molt diferents, però normalment són petits i ovalats i es reprodueixen asexualment per gemmació.
Alguns d’ells són molt coneguts, ja que els llevats del gènere Saccaromyces ajuden a produir begudes, com per exemple el vi i la cervesa, o s’aprofiten per fermentar el pa.
D’altres, però, no són tan apreciats, ja que produeixen malalties, com la Candida albicans.
Fong llevat del pa
Candida albicans
FLORIDURES (fongs filamentosos)
Les floridures són fongs pluricel·lulars, i estan formats per cèl·lules llargues anomenades hifes. Quan les hifes s’agrupen es formen els micelis.
Es diferencien a simple vista, ja que formen unes masses filamentoses que s’assemblen al cotó fluix. Segurament els heu vist alguna vegada, ja que molts d’ells espatllen els aliments. Però no tots són perjudicials; el formatge rocafort, per exemple, està format per floridures “bones” que donen sabor i consistència a aquest formatge francès tan apreciat. A més, d’altres han estat molt útils per combatre malalties com el Penicillum, que produeix la penicil·lina, el primer antibiòtic que es va crear.
La majoria de floridures es reprodueixen asexualment per espores. Aquestes, quan cauen al terra i les condicions són favorables, formen les hifes. Les hifes s’ajuntaran i creixeran formant el miceli que formarà l’esporangi, una mena de micròfon, molt característic.
Les floridures són fongs pluricel·lulars, i estan formats per cèl·lules llargues anomenades hifes. Quan les hifes s’agrupen es formen els micelis.
Es diferencien a simple vista, ja que formen unes masses filamentoses que s’assemblen al cotó fluix. Segurament els heu vist alguna vegada, ja que molts d’ells espatllen els aliments. Però no tots són perjudicials; el formatge rocafort, per exemple, està format per floridures “bones” que donen sabor i consistència a aquest formatge francès tan apreciat. A més, d’altres han estat molt útils per combatre malalties com el Penicillum, que produeix la penicil·lina, el primer antibiòtic que es va crear.
La majoria de floridures es reprodueixen asexualment per espores. Aquestes, quan cauen al terra i les condicions són favorables, formen les hifes. Les hifes s’ajuntaran i creixeran formant el miceli que formarà l’esporangi, una mena de micròfon, molt característic.
Fongs que produeixen BOLETS
Els bolets que veiem quan anem al bosc només són una petita part de tot el fong; la part reproductiva, la que utilitzen per a la seva reproducció. La resta de l’individu es manté sota terra.
Els bolets que veiem quan anem al bosc només són una petita part de tot el fong; la part reproductiva, la que utilitzen per a la seva reproducció. La resta de l’individu es manté sota terra.
Els fongs que formen bolets es poden classificar en dos grans grups segons la seva estructura i la seva forma de reproduir-se. Així doncs, tenim:
ASCOMICETS: Alguns d’aquests fongs es reprodueixen per espores, les quals les tenen emmagatzemades en una mena de sac anomenat asc que pot formar un barret o no. D’aquí prové el seu nom: ascomicet, encara que alguns formen filaments. En són exemples la múrgola o rabassola en el llenguatge quotidià (Morchella, el nom del gènere pels científics) i les tòfones (Tuber), ambdós fongs molt apreciats a la cuina.
BASIDIOMICETS: Aquest grup engloba la major part dels bolets que coneixem, que formen el típic barret. Val a dir que el barret pot ser de moltes formes diferents, però en tots ells hi ha unes laminetes a sota de les quals es formen les espores. Exemple de reproducció:
- A partir de les làmines del barret es formen les espores. Concre◦◦tament, dins les laminetes hi ha uns esporangis, anomenats basidis, que formaran, cadascun, 4 espores.
- La majoria d’espores cauran al terra, i, a partir d’elles i si les ◦◦condicions d’humitat i temperatura són bones, germinaran i formaran l’hifa. Aquesta creixerà, de vegades de forma molt ràpida, i formarà el miceli.
- Algunes hifes o micelis es trobaran i s’ajuntaran formant un ◦◦miceli encara més gran.
- El miceli quedarà enterrat sota la superfície i, si les condicions ◦◦continuen sent bones, formarà el seu òrgan reproductor, és a dir, el bolet que tots coneixem sortirà a l’exterior.
Recorda que germinar significa que una espora o una llavor comença a transformar-se i dividir-se per a donar lloc a un nou individu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario