REGNE VEGETAL: Plantes amb flors

REGNE VEGETAL

2 Plantes amb flors 

Totes es reprodueixen sexualment a partir d'uns òrgans especialitzats, les flors, que esdevindran llavors. Ja no els cal l'aigua per la fecundació, fet que els permet viure gairebé a tot arreu. Tenen arrels, tiges i fulles amb vasos conductors. La diferenciació en teixits és màxima.

2.1 Gimnospermes

Gairebé totes són arbres, que fan pinyes o cons; per això es diuen també coníferes. Els cons porten flors molt reduïdes, i les llavors queden protegides per les esquames de les pinyes, però no estan tancades dins un fruit. Les fulles sovint tenen forma d'agulla, com ara els pins, avets, cedres. La majoria són de fulla perenne.

Són arbres o arbusts llenyosos que acostumen a viure a zones temperades o fredes. Són perennifòlies, això és, que tenen fulles tot l’any.

No tenen flors en el sentit estricte de la paraula, doncs el carpel no es tanca al voltant de l’òvul, la cèl·lula femenina, sinó que queda obert i per tant no es forma el pistil. De vegades s’acaba convertint en una fulla dura o bràctea.

Presenten flors masculines i femenines per separat, encara que normalment en la mateixa planta. Les flors no presenten periant (calze i corol·la).

Classe Pinates

Família Pinàcies

El tret més característic d’aquesta família és que presenta les flors masculines i femenines sobre uns eixos curts, a mode d’inflorescència.

El grup més conegut és el de les coníferes. Les flors s’agrupen en estròbils o cons, que al madurar formaran les pinyes tant típiques dels pins. Acostumen a tenir les fulles aciculars (en forma d’agulla) i agrupades per la base.

És important a l’hora d’observar-les fixar-se en les fulles (longitud, gruix, nombre de fulles agrupades) i en les pinyes (forma, mida, quantitat, posició). L’escorça, la ramificació i la forma de l’arbre també poden ser importants

Els representants més habituals són:

• Pins: Pi blanc i Pi pinyoner

• Cedre

• Avets: Avet blanc i Avet roig

Família cupressàcies

De característiques generals semblants a les anteriors, poden tenir les fulles aciculars, encara que més curtes que les dels pins, o en forma d’escata.

El fruit que desenvolupen rep el nom de gàlbul. És globós i fins i tot en alguns casos carnós, encara que al madurar es pot tornar dur.

Els representants més habituals són:

• Xiprer

• Càdec

2.2. Angiospermes

Representen el grup de plantes més abundant i que presenta més variació. Actualment són el grup dominant, si exceptuem les regions més fredes on predominen les gimnospermes.

De mides molt variades, doncs podem passar de les llenties d’aigua que mesuren uns mil·límetres, fins les enormes seqüoies que poden fer desenes de metres.

Els carpels són tancats pel que es forma el pistil, que al madurar es transformarà en el fruit, dins del qual es troben les llavors. La flor és l’òrgan reproductor que les identifica, encara que no en totes les espècies assoleix la mateixa espectacularitat.

Es divideixen en dos grans grups: les monocotiledònies i les dicotiledònies. 

- monocotiledònies: són plantes gairebé totes herbàcies (les palmeres, que són arbres, en són l'excepció). Tenen les fulles com per exemple els cereals, la canya o el canyís.

Les famílies que estudiarem són: 

Gramínies o Poàcies

Acostumen a tenir la tija tipus canya (els entrenusos buits).
Les fulles solen ser allargades i envoltant la tija (beina).
Les flors no presenten periant i estan reunides en inflorescències tipus espiga, amb més o menys complexitat.
El fruit és del tipus cariopsi.
Tenen una gran importància econòmica, doncs són la base de molts productes alimenticis.

Els representants més habituals són:

• Blat

• Civada  

• Ordi  

• Blat de moro  

• Canya

• Arròs

Liliàcies
Herbes amb bulbs, rizomes o tubercles.
Fulles simples de distribució variada.
Flors solitàries o formant raïms.
Importància sobretot en horticultura i jardineria.

Els representants més habituals són:

• Cebes   

• Alls

• Tulipes

- dicotiledònies: són plantes herbàcies o bé llenyoses. Les fulles tenen formes molt diverses, amb els nervis ramificats. El seu nom es deu a que la seva llavor està dividida en dos cotilèdons. Poden ser arbre, herbes o arbusts. L’arrel sol ser axonomorfa i les fulles presenten gran varietat de forma, generalment peciolades i amb nervadura pinnada o palmada.

Les famílies que estudiarem són:

 Família Brasicàcies o crucíferes 

Plantes herbàcies anuals o plurianuals.
Fulles esparses, simples i de formes molt diverses.
Flors reunides en raïms. La flor té 4 sèpals, 4 pètals, 6 estams (4 de llargs i 2 de curts). El fruit acostuma a ser silíqua o silícula.

Els representants més habituals són:

• Col

• Enciam

• Caps blancs

Família ericàcies

Arbusts de fulles simples i enteres.
Flors hermafrodites amb 4 o 5 sèpals i 4 o5 pètals que poden estar soldats.
El fruit acostuma a ser càpsula, baia o drupa.
Tenen importància en la composició de les nostres comunitats vegetals mediterrànies.

Els representants més habituals són:

• Bruc d'hivern 

• Bruc d'estiu

Fabàcies o papilionàcies

Poden ser arbres, herbes o arbusts.
Gran varietat pel que fa a les fulles.
Les flors tenen simetria bilateral (zigomorfes), amb el calze format per 5 peces que poden estar soldades i la corol·la també. Els pètals són molt característics i de 3 formes diferents: 1 de gran que rep el nom d’estendard, 2 laterals que es diuen ales, i 2 d’inferiors que es diuen carena. Androceu format per 10 estams que poden estar soldats.
Les flors acostumen a estar reunides en corimbes o en raïms.

Els representants més habituals són:

• Ginesta
• Trèvol 
• Userda     
• Argelaga 

Fagàcies

Són arbres i arbusts.
Fulles enteres amb la forma de la vora molt diversa i esparses.
Les flors són femenines o masculines, però mai hermafrodites, encara que es troben sobre la mateixa planta (plantes monoiques).
Els fruits són aquenis i poden estar reunits per cúpules.
Són importants per les arbredes que formen i per la seva fusta.

Els representants més habituals són:

• Faig 
• Castanyer 
• Roure 
• Alzina 
• Alzina surera

Lamàcies o labiades

Herbes de tiges de secció quadrangular.
Fulles oposades i simples.
Flors de simetria bilateral (zigomorfes). Calze i corol·la formats cadascun per 5 peces soldades i androceu de 4 estams.
Les flors s’agrupen en inflorescències cimoses.
Acostumen a ser plantes aromàtiques emprades en medicina, cosmètica i com espècies per cuinar.

Els representants més habituals són:

• Romaní 
• Farigola
• Menta 
• Orenga
• Espígol
• Sàlvia 
• Caps d’ase

Papaveràcies

Herbes de fulles simples més o menys dividides.
Flors aïllades i hermafrodites, amb 2 sèpals, 4 pètals i molts estams.
El fruit pot ser una càpsula.
Aquestes plantes tenen un làtex que conté alcaloides, unes substàncies d’ús medicinal, que en alguns casos són usades com a drogues.

Els representants més habituals són:

• Rosella 
• Cascall

Rosàcies

Poden ser arbres, arbusts o herbes.
Flors que tenen 5 sèpals soldats per la base, fins a 5 pètals i 10 o més estams.
Gran varietat de fulles i fruits.
Tenen importància en agricultura i jardineria.

Els representants més habituals són:

• Arç blanc 
• Ametller 
• Roser 
• Maduixera
• Cirerer 
• Esbarzer

Salicàcies
Arbres o arbusts de fulla caduca.
Fulles simples i alternes.
Les plantes d’aquesta família són mascles o femelles, doncs les flors són unisexuades i no es troben flors de sexes diferents sobre la mateixa planta (plantes dioiques). Cap de les 2 classes de flors presenten periant.

Els representants més habituals són:

• Salze 

• Desmai 

Ulmàcies
Arbres caducifolis, de fulles simples, amb la vora dentada i asimètriques. Flors hermafrodites amb un periant format per 4 o 5 peces i 5 estams. El fruit és sàmara o drupa. Apreciats per la seva fusta.

Els representants més habituals són:

• Om

• Lledoner